EL DIA DE LA PAU

El passat dilluns 30 de gener vam celebrar “EL DIA DE LA PAU”.

Va ser un dia molt especial… on vam ser conscients que tenim molta sort de poder anar a l’escola i de tenir molts amics…  Per celebrar-ho, vam barrejar totes les classes de P3, P4 i P5 i vam fer un taller on tots ens ajudàvem els uns als altres!!!

El resultat del taller ens el vam emportar a casa, però les experiències viscudes les portem al cor.

pau-15730(Cliqueu a la imatge)

 

P3 ELS AVIONS I EL GEGANT DE GUIX

DURANT AQUEST TRIMESTRE UN DELS CONTES QUE HEM TREBALLAT A L’ESCOLA HA ESTAT “EL GEGANT DE GUIX” (AMB UN FINAL DIFERENT). AQUEST CONTE ENS HA SERVIT PER TREBALLAR LA CARA.

Hi havia una vegada, el Pol i la Laia, molt amics ells, que van sortir a passejar per la muntanya: Van ficar l’entrepà i l’ampolla d’aigua a la motxilla i xino, xano van anar pujant muntanya amunt. Quan van arribar al cim de la muntanya van trobar una casa. – De qui deu ser aquesta casa…? –_ es preguntaven els nens. Per més que van rumiar no eren capaços d’esbrinar-ho. Així doncs, van trucar a la porta:

Es van quedar parats quan van veure que s’obria la porta i…. _Un gegant!!!! Quina pooooooor!!!!!

Un gegant amb cara de pocs amics va obrir la porta, i els nens, quan el van veure van marxar corrents, espantats. A pocs metres d’aquella casa, es van trobar una dona que els va dir que no tinguessin por, i els va donar un esborrador màgic.

Els dos nens es van quedar parats perquè no entenien res. Després d’una estona pensant, finalment la nena digué:

_ És de guix! El gegant és de guix! Si l’esborrem ja no haurem de tenir por!

_ Tens raó _ digué el nen: _Podem esborrar el gegant amb l’esborrador que ens ha donat aquella dona!

Així va ser com van decidir tornar a la casa del cim de la muntanya per esborrar al gegant de guix: Quan van arribar a la porta van trucar i, com ja havia passat l’altre vegada, el gegant de guix vingué a obrir la porta.

El nen digué:

Si li esborrem el nas no ens podrà olorar!I….. Zip, zap, zip, zap el nas del gegant van esborrar.

Si li esborrem la boca, no ens podrà menjar!I….. Zip, zap, zip, zap la boca del gegant van esborrar.

Si li esborrem les orelles no sentirà per on anem!I….. Zip, zap, zip, zap les orelles del gegant van esborrar.

Si li esborrem el cabell ja no quedarà res d’ell!I….. Zip, zap, zip, zap el cabell del gegant van esborrar.

Si li esborrem els ulls no veurà per on anem!I….. Zip, zap, zip, zap els ulls del gegant van esborrar.

I quan ja no quedava res del gegant, els nens van sentir un plor desconsolat… Què estava passant; qui devia plorar d’aquella manera?

Era el gegant! El gegant de guix estava plorant! Potser… Potser aquell gegant no era dolent! No, no ho era… No era un gegant dolent: era bo, i el que volia no era menjar-se als nens: era jugar amb ells! Els dos nens es van sentir ben tristos per haver esborrat al pobre gegant i de la mateixa manera que l’havien esborrat van tornar a fer aparèixer cada part del gegant.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.